Periodisme digital

El periodisme digital consisteix en la redacció i distribució de notícies en el ciberespai, és a dir, a Internet. Utilitza el llenguatge escrit però també incorpora recursos multimèdia que inclou la fotografia, l'àudio, el vídeo, l'hipertext i la interactivitat. Aquest material gràfic fa que el periodisme digital sigui més atractiu a ulls dels seus consumidors, ja que, a diferència dels mitjans tradicionals, té la llibertat d'adjuntar grans quantitats d'arxius audiovisuals.^[1]

Aquesta nova àrea del periodisme va començar a sorgir a finals del segle XX amb el desenvolupament de les noves tecnologies. Avui dia, se'l considera el periodisme amb més futur, per això tots els mitjans de comunicació tradicionals (la ràdio, la premsa i la televisió) han hagut de fer un gran esforç per adaptar-se a la revolució informàtica i convertir-se en mitjans de comunicació digitals.^[2][3]

Vinton Cerf, un dels pares d'Internet, el 27 d'agost del 2007 va advertir al Festival Internacional de Televisió d'Edimburg que la xarxa ho podria abordar tot i que "els dies de la televisió actual estaven comptats", ja que el 85% del material audiovisual que es projecte està pregravat i es pot trobar a Internet.

La consolidació del periodisme digital és vist per a molts com un fenomen perillós per a la supervivència dels mitjans convencionals. Això fa recordar les mateixes reaccions, que durant el segle xxi, van ocasionar-se per l'aparició de la fotografia, el cinema o la televisió. Arran de la seva implantació a les societats actuals també s'ha creat una nova categoria de periodista: el digital, és a dir, aquell que elabora informació per a Internet i genera la presència d'una audiència, que també és digital.^[4]